dimarts, 19 d’octubre de 2010

Un núvol blanc

De vegades m’agrada contemplar l’horitzó i veure’t allà lluny, sobre la mar i amb els núvols formant els teus rulls cabells blancs protegint-me com sols una àvia pot salvaguardar la seua neta.

Ara que estic sola recorde les teues paraules i enyore les teues arrugades abraçades. Ara que estic sola em reconforta sentir-te cada nit apegada a mi en forma de bufanda. Ara que estic sola et trobe a faltar més que mai. Ara que estic sola davant la vida m’acompanyes com ningú més ho fa. T’estime molt iaieta, t’estime molt moltíssim.

1 comentari:

  1. Cal un botonet de "M'agrada" per a quan em deixes sense paraules, xiqueta.

    ResponElimina