No hi ha res com un dia a la teua platja. Potser estiga plena de guiris i madrileños remugons, però, al cap i a la fi, eixa és una de les coses que la fan especial.
Et tombes sobre l’arena, no massa calenta encara, traus el llibre, t’enfrasques en la lectura i et converteixes durant una estona en el protagonista d’Un sac de billes de Joseph Joffo, mentre, de fons, la mar emet el seu tranquil·litzador onatge. Amb el llibre et tapes la cara per evitar que el sol et cegue, de manera que les dones del costat no saben que, a l’altra banda dels fulls escrits, has deixat de llegir momentàniament i et diverteixes escoltant-les discutir sobre si Luis Alfredo, el de la novel·la de la Primera, havia de deixar a Rosaura Maria per la seua germana o no.
El sol comença a abrasir-te. No pensaves banyar-te, però fa tanta calor… Va, sols els peus. Passeges i repasseges i acabes entrant fins la cintura. L’aigua està fresquíssima, però t’encanta la sensació de frescor a la pell. Finalment, entre ones i impulsos, acabes clavant-te sencera. Busseges fins que et falta l’aire, l’aigua està congelant-te les neurones, traus el cap, respires, somrius… No saps per quin motiu estàs tan radiantment feliç. T’encanta estar allí, olorant la inconfusible mar benidormera, nedant en eixa transparent aigua i recordant tots els bons moments que en eixa platja has viscut. Definitivament, estàs feta per a l’estiu mediterrani: sol, mar, amanides i gelats, no et fa falta res més.
Jo també trobe a faltar el meu mar, tot i que cada vegada el senc menys meu! Hauràs d'acompanayar-me a que em pegue el primer cabussó de l'any, i a llegir, i a riure'ns de les abueletes i a... Jo que sé, i a estimar-te, xiqueta meua.
ResponEliminaretire lo dit: sí que em fa falta algo més, una gossa amb la qual fer el cranc i donar-li per sac al del xiringuito. :)
ResponElimina