diumenge, 14 d’agost de 2011

Una poalà d'aigua fresca. O dos. O tres.

Un subjecte a qui anem a anomenar Pocahontas eixia una nit de Dissabte de sa casa feliç, sense depilar (total, pa' què?) i moníssima de la muerte amb el seu vestit preferit. Es va dirigir cap al sopar en el qual es retrobaria amb gent coneguda i algun desconegut. El sopar va trancórrer amb normalitat: amb aquells que ja coneixia no va haver cap incidència i amb els desconeguts va haver feeling. Todo en orden.

El jaleo va vindre a la festa que va succeir el sopar. Un segon subjecte a qui anomenarem Gaspatxo (com el de Los Fruitis) va començar a emprenyar a Pocahontas dient-li que li agradaria "fer compota de tomaca" amb ella (tingueu la ment un poc bruta i deduïu què volia dir amb això de fer compota de tomaca). Pocahontas li seguia el rotllo pensant-se que Gaspatxo era un tio amb sentit de l'humor i que estava de conya, doncs a ella no li agrada la compota de tomaca.

El cas és que Gaspatxo, ni corto ni perezoso, després va decidir que Pocahontas havia de tirar-li la canya a un tercer subjecte, "Winnie de Pooh". Li va estar una bona estona menjant l'orella i finalment es va convèncer: "Si insisteix tant serà perquè Winnie vol alguna cosa amb mi", pensava Pocahontas, a qui Winnie li feia gràcia. Ale pues, ho intentarem. La tasca d'acostament es feia complicada per moments, doncs Winnie havia desaparegut. ¿Dónde está Wally? ¡Digo! ¿Dónde está Winnie? Gaspatxo va resoldre el dubte de seguida: Winnie estava fent compota de tomaca amb un personatge d'un altre conte (un quart subjecte a qui no vaig a posar nom perquè no té més rellevància al llarg de la història). Primera poalà d'aigua fresca en tota la cara. No passa res, fa calor i la plaça està plena d'homes.

Seguidament, apareix un cinquè subjecte: un francés anomenat Tintin que portava varis dies tirant-li la canya a la nostra Pocahontas. Tanmateix, aquesta es feia la dura, ja que amb una nit de Tintin n'havia tingut prou.

Un cubata més tard, Gaspatxo torna a l'acció, no content amb la poalà d'aigua fresca d'abans. Ell, que és molt observador, s'havia adonat del tonteig que portava Pocahontas amb una de les persones desconegudes del sopar, "Peter Pan", de manera que tronà a menjar-li l'orella a Pocahontas per a que es llançara (cosa totalment innecessària, dicho sea de paso, ella sola se sirve y se basta per a saber què fa i quan ho fa). El cas és que quan la nostra prota va creure que era el moment oportú, va emprendre l'atac. Peter Pan estava disposat a acompanyar-la en la trepidant aventura d'anar a pixar, però quan el nostre amic Gaspatxo es va adonar es va fer el indignat i no ho va permetre. Peter ja tenia una Wendy que li curara les penes. Per què eixe canvi d'actitud en Gaspatxet? Bona pregunta, potser algun ingredient del gaspatxo estava caducat i això li impedia regir amb normalitat. Pero bueno, al avío: Segona poalà d'aigua ben fresqueta a la cara.

Per rematar la nit, el franceset Tintin va aparèixer per la plaça fent compota de tomaca amb una altre subjecte a qui tampoc anem a batejar. Esta tercera poalà va ser més light, doncs Tintin no era gens important per a Poca, però què voleu què us diga? A una sempre li agrada que le bailen el agua.

En definitiva, Gaspatxo li la va liar parda a la pobra Pocahontas. Li pegue un tir? Me'l pegue a mi mateixa? No dona no, a la barra a reomplir el got i que la festa no decaiga. Total, que la nostra amigueta Pocahontas no va trobar al seu John Smith i se'n va tornar a casa feliç (al cap i a la fi), sense depilar (total, pa' què?) i moníssima de la muerte amb el seu vestit preferit.


2 comentaris:

  1. Total, contenta , feliç, moníssima de la muerte, i amb un pet com unxurro! Chufa;

    ResponElimina
  2. Hola Clarabella! No sabia que tenies un blog (encara que veig que no el tens massa actualitzat :P), aixina que aprofite que me l'han passat per saludar-te! (Si, me l'ha passat Gaspatxet).

    Espere que estiga anant-te tot be, jo continue com sempre, aguantant al teu amic els dies que mos veiem i poqueta coseta més, mirant d'acabar ja la carrera...

    Bo, no m'enrotlle més, m'alegre d'haver sabut de tu, i espere que t'ixca tot redó! Un abraç! ;)

    PD: Lamente haver sigut part d'eixes poalaes :S Espere que si n'hi ha una pròxima volta, vaja millor la cosa :P

    ResponElimina