divendres, 27 de gener de 2012

Reflexions inanodines

Tant se val
qui m'estima i qui no,
si a algú li importe
o si algú em vol.

Avui,
una estranya sensació m'envaeix
i el meu pit
sent amb força un esperit que creix.

L'art és forma, però també és esperit. L'art és l'esperit expressat a través de la forma. L'esperit d'un individu que plasma les seues frustracions personals. L'esperit d'un individu que sent i viu en un lloc, que crea i creix en una època. L'art és el sentir particular en un món que no deixa de girar. L'art ho és tot, però pot no ser res. Què és l'art? -em pregunte. Potser no ho sé. Probablement és millor així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada