Benvolgut

            Plovia dolçament, més dolçament que mai. Per sort, jo no em mullava. Ja pot ser dolça la pluja, que dins de casa amb l’estufeta i els peus secs, s’està millor que fora tot xopat i refredat. Xopat no estava, però el refredat no me’l llevava ningú, i era un d’aquells que et cau el moc contínuament, et moques les vegades que et moques. Un fàstic. Qualsevol eixia així al carrer... Calla, calla. Millor allà, assegut davant l’escriptori, menjant Filipinos de xocolate blanc i amb el paquet de kleenex ben a mà. Sonava Benvolgut, la de Manel, aquella del moniato que li envia una carta a l’ex nuvi de la seua xicona. I sonava una vegada rere una altra, i una altra, i una altra més. Sóc prou donat a empatxar-me musicalment: m’agrada una cançó, l’escolte, la re escolte i la torne a escoltar fins que el meu cervell comença a produir petites descàrregues de saturació.

            Sonava Benvolgut, i jo mirava fotos d’Elena a l’ordinador. Quan ja anava pel Juny passat al seu àlbum «facebookià», va arribar aquella foto que mai no em cansava de mirar. No eixia assoles, sinó acompanyada. Acompanyada d’aquell que se la tirava quan jo encara era sols el seu amic. Ja sabeu, la típica història de l’amic enamorat que consola l’amiga i l’amiga que no està bé amb el nuvi i acaba quedant-se amb l’amic que la consolava. Doncs bé, ara era jo qui la besava, però m’emprenyava no sabeu cóm veure-li el careto al tio aquell, escoltar el CD d’Antònia Font que li va regalar pel seu aniversari i veure mort de fàstic a la prestatgeria del saló el de La Fuga. Sí, heu llegit bé, li va regalar un CD de La Fuga. A qui dimonis se li ocorre comprar res d’eixos mamarratxos depressius?

            Volia pensar que tot anava bé i que no enyoraven aquells temps, com diuen els Manel. Havia esperat, com també ell havia esperat abans, i per fi era el meu dit el que li resseguia la columna vertebral. Va arribar i es va voler quedar. Amb el meu amor, la meua sort, les meues mans. Fart de la foto del moniato en qüestió, dels Filipinos de xocolate blanc i del paquet de kleenex, em vaig alçar de la cadira i vaig travessar el corredor. Tombada al sofà de la sala d’estar, escoltava Benvolgut i, somrient tan dolçament com la pluja queia a l’altra banda de la finestra, em va declarar: «t’estava esperant».

http://www.youtube.com/watch?v=irrPUyetKoA