Maleïdes papallones! Volen radiants pel cel lluint formosos colors i així aconsegueixen que tothom les vullga assolir. Una vegada resten ja a l’estómac de la seua víctima, els seus colors es barregen deixant la desventurada persona confosa, atordida i sumida en la més profunda incertesa. Són d’allò més inoportuns aquests maquiavèl·lics insectes... Clorolits al principi i incomprensibles en passar el temps. Per què ara? Per què ací? Per què així? These are the questions i no la de Shakespeare. Papallones, papallones. Papallones clorolides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada