Alegria tralarà

No vaig a pujar una foto de la L perquè no sé, no m’apeteix, massa obvi, no? Però necessite gritar a los cuatro vientos, cridar com el de la cançò del Rei León, aaaaaaachigüeñaaaaaaa cababín chibaba, com el tio del quadre de Munch, com els espartans, au au au, com el cantant d’Aspencat, crida crida crida ja hi ha prou d’alegria fingida, com la de lo que viento se llevó, com una loca revolucionària i histèrica que puja dalt del Micalet per amollar animalades contra el sistema.

Sí, món, suposes bé: no m’he botat cap stop ni cap ceda (perquè no he passat per davant de cap, toca). He anat sempre per una dreta còmoda —potser massa còmoda— i he reduït tranquil·lament quan de lluny he vist el semàfor en àmbar. No m’he menjat cap xino, ni cap auelo amb gaiato, ni cap dona amb carret de bebé (bien, Clara, bien). He anat pel centre del carril —més o menys—i no li he seguit el cul al cotxe de davant perquè probablement no tenia el mateix destí que jo (per fi ho he comprés). Sí, senyors, els ciris de ma mare, de ma tia i de l’altra tia han sortit efecte. Un perill més al volant, i eixes coses que es diuen. Bé, ara oblideu-vos de tot el que heu llegit abans: m’he clavat per l’autovia sense voler i la he liao parda. Vendo riñón para pagar prácticas. Interesados contacten con una servidora