dilluns, 7 de gener del 2013

Mans


Mans. Mans que freguen, que acaricien, que emocionen. Mans que agafen, que estrenyen, que guien. El món està ple de mans, de dits, de ungles, de padastres i de carn tèbia disposada a transmetre la seua calor. Tot i això, de vegades trobe a faltar alguna mà a la qual agafar i estrènyer amb força. Una mà que em guie i es deixe guiar per senders sense principi ni fi. Senders que volen en l’aire, que abstreuen, que transmeten. Senders que fan viure i sentir-se lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada