Mans. Mans que freguen, que acaricien, que emocionen. Mans que agafen, que
estrenyen, que guien. El món està ple de mans, de dits, de ungles, de padastres
i de carn tèbia disposada a transmetre la seua calor. Tot i això, de vegades
trobe a faltar alguna mà a la qual agafar i estrènyer amb força. Una mà que em
guie i es deixe guiar per senders sense principi ni fi. Senders que volen en l’aire,
que abstreuen, que transmeten. Senders que fan viure i sentir-se
lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada