diumenge, 16 de maig de 2010

Colorins, tot són colorins

Dudo, ¿luego existo? Una nova vida: lliure i sense lligaments. M'atabala el desig que passen aquestes dues fatídiques setmanes i de començar un nou capítol del meu insignificant llibre, eixe que roman gairebé imperceptible entre el munt de pàgines escrites que omplin la biblioteca del món.

Aquest no serà un estiu, serà l'Estiu, el meu estiu; ací o allà, però lliure seré. Després, a la terra de la llum de les flors i de l'amor, a les novetats hauré de fer front, però sempre amb un somriure al rostre, amb força i ganes de superar totes i cadascuna de les adversitats que m'obstaculitzen el camí.

Colorins, veig colorins, tot són colorins al meu voltant. Per fi la tan anhelada felicitat m'envaeix. Clareliç est là! =)

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tu sempre has sigut una barreja de colors. Des que et vaig coneixer he asociat la teua persona a milers i milers de colors sempre en moviment i sense parar de barrejar-se. Encara que de vegades els colors foren més vius i d'altres més apagats, sempre has sigut així. M'alegre que ara els colors siguen més vius que mai. I em plenarà d'orgull i satisfacció viure amb tu a la terra de la llum, del color i de les flors i ajudar-te en totes eixes dificultats de les que parles.

    Sé que em repetisc però havia de dir-ho. Només llegir-te em plene de colorins!

    ResponElimina
  3. jajaja no patisques, aixina em queda clar del tot!

    Ma mare quan em canta: Colorines, la llaman la colorines!(8)

    P.D: m'hat fet mal la boca al riure(una altra vegada), ho has escrit amb mala baba segur!

    ResponElimina