divendres, 16 de gener del 2015

La tornada?

Després d’un matí d’allò més improductiu a la biblioteca del MNAC, he decidit tornar a casa a espatarrar-me al sofà i fer-me un cafenet amb una americanà d’aquestes que és com una magdalena enorme però amb nabius (arándanos, de tota la vida) i crema de iogurt per dins. Una americanà boníssima, tot s’ha de dir. En arribar a casa, m’he portat la grata sorpresa de veure que no hi havia ningú. Fantàstic. M’ha envaït eixa sensació de “el món és meu” que et corre pel cos quan obris la porta de casa i veus que està buida. Sols estàvem jo, el meu lloc  del sofà i una bona marranà que assaborir.

Si ja us esteu fent la imatge mental (Clara Espatarrà, Sofà i Magdalena) ara  poseu-li banda sonora: la cançó esta que apareixia a Boyhood, “Hero”. Un panorama desolador. Doncs bé, és precisament en eixe moment quan m’ha pegat per pensar. Hauria sigut molt més poètic pensar mentre passege pel Parc de la Ciutadella o perdent-me pels carrerons del barri Gòtic barceloní, però no ha sigut així, ho sent. El cas és que m’he posat a pensar... I ja vorem si us conte un altre dia el que he pensat.

2 comentaris: