Quina ximpleria destacar el color de les extremitats d'un cos, tant se val blanques o negres, estan obertes i receptives, això importa. El negre no és necessàriament el color reprimit mentre que el blanc es limita a dominar. Al cap i a la fi, colors neutres són. Mengem i ajudem a menjar, somriguem i ajudem a somriure, vivim i ajudem a viure, estimem i ajudem a estimar.
divendres, 25 de juny del 2010
Blanc i negre
Tanque els ulls i la única cosa que sent és força, força per unir les meues blanques mans a unes altres més obscures, més càlides, més fortes, més maures. Són unes mans que han patit coses que jo mai patiré, que han viscut i sentit un sofriment inimaginable per a una pell blanca com la meua. Tot i això, són unes mans obertes i disposades a agafar mans del color causant de la seua precarietat espiritual.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ainss... echare de menos leer de vez en cuando el blog :( espero que me escribas algun cachito de alguno de tus relatos en alguna carta :)
ResponElimina