La paella del nord i la fabada del sud

[...] Era un amor impossible, de què serveix estimar si no es pot sentir? La distància... cada vegada més evident. La societat... cada vegada més cruel. "Et vull, em vols, saps que et desitge i sé que tu a mi també, però lo que no puede ser, no puede ser y además es imposible."

Potser era covard per la seua part no lluitar per aquell amor boig, potser era massa valenta quedant-se a casa suportant els constants plors de la mare i les penetrants mirades del pare. Rere un munt de llàgrimes i segons de sofriment, la distància va fer l'oblit en una ànima cansada d'estimar i d'amagar un sentiment frustrat. I així, un amor fou un impossible i finalment el desamor es va apoderar d'aquells cors separats per kilòmetres de distància, un a cada punta d'Espanya. No obstant això, sempre quedarà en Astúries un bon plat de paella i ací es gaudirà eternament de la fabada, més que siga Litoral.