dimecres, 30 de juny de 2010

Art

Art … que ampli pot arribar a ser aquest concepte! No sé, ni vull saber, quina és la definició gramatical que el diccionari dóna d’aquesta paraula. Per a mi la definició és ben senzilla: art és tot allò que aconsegueix evadir-me de tota realitat, relaxar-me, desofegar-me, posar-me un nuc a la gola, fer-me somriure sense saber ben bé el motiu, estarrufar cada pèl que naix a la meua pell… En definitiva, art és tot allò que aconsegueix emocionar-me. En paraules de Paul Klee, el arte no es la representación de lo visible, sino la visualización de lo oculto.

Supose que la gent associa instintivament aquesta paraula amb quadres i catedrals gòtiques, però per què quedar-se en una cosa tan evident? L’artista va més enllà.

Per descomptat, és fantàstic poder interpretar un quadre abstracte i convertir els sentiments del pintor en els meus propis o comprovar com una escultura hel.lenística aconsegueix transmetre’m el sofriment que l’artista que la va crear pretenia fer-me veure, però hi ha tantes coses tan o més gratificants per a l’ànima artista…

La música, com viure sense ella? No és que m’entretinga escoltar-la, sinó que quatre notes poden fer brollar en mi mil sensacions. La bona música és aquella que em fa sentir, senzillament. Tancar els ulls, sols hi estem ella i jo i, no sé com ni per què, penetra pels meus timpans aconseguint recórrer tot el meu cos, fer-me plorar, somriure inevitablement com si estiguera embacorada, tallar-me breument la respiració i fer-me sentir allò que vull sentir, ja que cada cançó repercuteix de diferent manera depenent de la persona receptora. Com diria Nietzche, sólo creería en un Dios que supiera bailar. I la música no sempre ve sola, pot anar agafada de la mà de la poesia, superba fusió!

No obstant això, les lletres també poden caminar assoles i és meravellós llegir i rellegir sense saciar-me una frase o un vers que inexplicablement m’ha extret un sospir de l’ànima i m’ha fet esbossar un enigmàtic somriure carregat de sentiment.

Però la complexitat de l’art va molt més enllà, i és que no sols puc gaudir-lo observant-lo, escoltant-lo o llegint-lo: puc crear-lo, cosa que em gratifica doblement. No he nascut amb el do de la pintura, l’escultura o l’arquitectura (o per circumstàncies de la vida no l’he desenvolupat), però és indescriptible la sensació de benestar amb mi mateixa que em proporciona desofegar-me plasmant en un paper tots els pensaments i sentiments que m’afloren. De crear la meua pròpia música estic molt lluny, tanmateix, m’encanta veure com van avançant els meus coneixements amb la guitarra i com al acariciar sis cordes s’emeten dolços (de vegades no tan dolços) sons pareguts a aquells que amb anterioritat m’havien emocionat.

D’una manera o d’una altra, em sent artista. M’agrada estimar artísticament. Art, art…fascinant i desconegut art!

3 comentaris:

  1. http://lasombradeunnogal.blogspot.com/2010/03/carta-de-un-artista.html

    ResponElimina
  2. Doncs per ahi es comença, per sentir-se artista!
    L'art, per a mi, és molt més que tot el que ens ensenyen els llibres d'història de l'art (vaja!) i molt més del que podem imaginar. Cada dia fem art. Som art.

    ResponElimina
  3. Vaja! M'ha encantat este petit assaig sobre l'art. Dir-te que la meua opinió és en gran part pareguda a la teua, cosa que m'alegra bona cosa.
    1 besaeta! I a seguir gaudint de l'art i de la vida, que ella mateixa és una magnífica obra d'art!

    ResponElimina