Trens i més trens…
uns cap ací, d’altres cap allà.
Trens i més trens… tots replets d’anònimes vides
cercant un halo d’esperança sobre les vies.
Trens apareixent i desapareixent
com si de llamps es tractaren.
Trens amb les finestres mullades
i el so de la pluja ressonant a l’interior.
trens que mai no tornaran.
i ja no sé més.
hahaha , bon final clara!
ResponEliminaUoooo!!! Has canviado el diseño!!! Está más limpito y ordenado, pero esos colorines de antes... xD Me ha gustado mucho está última entrada! Cambiando de estilo y todo 0.o eres una máquina jeje Define muy bien mis pensamientos en los muchos viajes a Murcia (muuuuuuchos viajes =P)
ResponEliminaM'ENCANTA. I sobren les demés paraules que et puga escriure.
ResponEliminaMoltes gràcies! :)
ResponElimina